jueves, 15 de abril de 2010

2n

Damunt el cel veig un drac brodat de foc, un drac que guarda una jove en estrany lloc. Sos cabells creixen i creixen per dins l'espai. El drac no la deixa viure, ni ara ni mai. La jove porta un vestit color de nard; sobre la tela, pintades, tres flors de card. A la punta dels cabells llenques de lluna resplendeixen dins la nit una per una. Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un cavall.
Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara. El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. -Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. -Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama. El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit;

roses enceses que esclaten talment un crit. Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball. Pels sementers de la fosca corre el cavall.

Sant Jordi

Això es la història d'en Jordi,que mata el drac
per a salvar la princesa. I allá on va matar el
drac es diu que varern creixer roses.







Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.

BULLYNG

QUÈ ÈS LA VIOLÈNCIA?


Quan parlem de volència segurament les primeres paraules que ens venen al cap son “pallissa”, “assassinat” o “guerra”. La violència es un concepte realment molt més ampli.i que té a veure amb la forma en que ens expressem les persones. Les nostres formes de pensar, els sentiments, els medis de comunicació, la cultura, l'estructura de la societat, el nostre entron, la manera en que ens relacionem amb els altres...




VIOLÈNCIA: tot allò que essent evitable, impedeix o obstaculitza el desenvolupament humà. No sols la violència directe ( física, verbal, psicològica), sino també la denomina violència estructural i la violencia cultural, dins l'àmbit de la cultura, leditim i/o promogui tant la violència directe com la violència estructural.




AGRESSIVITAT: Tendència a actuar o respondre de forma violenta. La agressivitat també es considera com un istint molt lligat a la supervivència a través de la educaci´´o s'aconsegueix controlar-la.




AGRESSIÓ: Conducte que pretén causar mal. Pot ser consient o inconsient, directe o indirecte. Es dirigeix a una altre persona amb la finalitat de perjudiciar-la, també es pot dirigir a un mateix (autoagressió), manifestació de odi o no acceptació de la pròpia imatge.




TIPUS DE VIOÈNCIA:


Podem diferenciar-la amb 4 tipus de violència:




VIOLÈNCIA EXPRESSIVA O DIRECTE: resposta i reacció provocada per un sentiment. Una de les causes d'aquesta respposta pot èssser (ràbia, odi, ira, còlera...). L'altre causa pot ser deguda a una situació de frustació, el fet de no poder complir les metes o expectatives que ens fixem pot fer que tinguem una reacció agressiva.




VIOLÈNCIA INSTRUMENTAL: En moltes ocasions la violència es ultilitzada, com a medi o recurs per aconseeguir determinats objectius, per mitjà de la força, a trevés de la nostra comunicació verbal o no verbal (burles, amanaces...) o medis encara més violents com per exemple el terrorisme. La violència es utilitzada de forma premeditada per aconseguir un objectiu.




VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL: La violència s'expressa a través de diferents mitjans ( ideologia,, religió, llengua, art, ciència, lleis, medis de comunicació, educació, etc)




PER QUÈ ACTUEM DE FORMA VIOLENTA?




Durant la nostra vida les coses que ens passen i que vivim tant a la família, a l'escola, al gups de companys o a través dels mitjans de comunicació (televisió, internet, revistes, video-jocs...) influeixen en el nostre desenvolupament com a presones.




La violència també sorgeix per la por a allò que és diferent:

-EL RACISME: despreci cal a les persones d'altres races.

-LA XENOFÒBIA: odi a les persones estrengeres.

-L' HOMOFÒBIA: por irracional cap a les persones homosexuals.

-EL SEXISME (violencia de genere): es creu que un sexe te privilegis damunt l'altre.

-POR A LES PERSONES DISCAPASITADES: per desconeixament y por cap aquelles que erroneament es pensa que “no son normals”.

-POR CAP A LES PERSONES QUE PATEIXEN MALALTIES: com en el cas de les persones amb SIDA, moltes vegades el desconeixament de la gent cap a les malalties provoca por i discriminació.




QUÈ ÉS EL BULLYING O ASSETJAMENT ESCOLAR?




Quan parlem de bullying o assetjament escolar ens referim, tipus de situacions o conductes on un apersona o grup malracta intencionalment a una altre persona o grup a través de agressions constants i prolongades en el temps. Les persones que pateixen assatjament escolarnormalment es troben en una situació d'angoixa constant.




Heu de tenir present que el bullying no és un joc. Moltes vegades quan un grup abuda d'algú es justifica dient “tan sols era una broma” o “no li estàvem fent mal”, les persones que pateixen bullying ho passen malement encara que no ho passen malement encara que no ho diguin. Em d'intentar porar-nos en el lloc de les víctimes del bullying per entendre realment el que significa.




DIFERÈNCIA ENTRE VIOLÈNCIA ESCOLAR Y ASSETJAMENT ESCOLAR:




Existeixen diferents tipus de violència dins l'escola ja sigui dirigida a professors com a alumnes que ocorrin de forma puntual o en ocasions. Les principals diferència d'aquests tipus de situacions violentes amb el bullying, és la indefensió que pateix la víctima, que no troba escapatòria degut al poder que exerceix la persona o grup obusador.




Les caractraristiques principals de l'assatjament escolar son:




la repetició de les accions agressives.

La inteció de fer mal.

Les escasses possibilitats que té la víctima d'escapar de la situcaió de assatjament.

La víctima es sent indefensa degut a l'abús de poder que exerceixen sobre ell o ella

Es tracta d'un conflicte entre dues parts amb interesos contraposats.

Es construeix en el dia a dia les ralacions entre membres d'un centre.

El fet de viure en un entorn que tolera el maltractament, pot suposar greus conseqüències per a tots els implicats.







Tipus de conductes violentes relacionades amb el bullying:




MALTRACTAMENT FÍSIC: cops de puny, cosses, llançar objectes, robatoris, rompre alguna cosa de les pertinences de la víctima.

MALTRACTAMENT VERBAL: Insults, burles, ridiculitzacions... No fa falta contacta físic per der mal a un altre persona.

EXCLUSIÓ/AÏLLAMENT SOCIAL: el fet d'apartar o marginar algú també és violència. Tothom necessita relacionar-se per a poder desenvolupar-se com a persona.

MALTRACTAMENT PSICOLÒGIC: gestos de despreci, la manipulació menysprear als altres... Hi ha fets o conductes més subtils que poden afectar molt al es persones.




QUINES CONCEQÜÈNCIES POT TENIR?




En la majoria dels casos es pot produir greu mal psicològic i emocional tant el les victimes com en els agressors. En molts casos les persones que es veuen implicades o pateixen bullying poden arribar a necessitar ajuda psicològica. Casos més greus s'han arribat a produïr suïcidis o reaccions violentes molt greus.




BULLYING RACISTA/ SEXUAL/ HOMÒFOB...


Les victimes del bullying solen estar en una situació indefensa degut a l'abús de poder d'un altre grup. Les persones que pateixen bullying son aquelles que tenen una personalitat més tímida, que segueixen més les normes del centre i el que els manen els professors, o que tenen una imatge diferent de la resta de les persones de la classe.




COM PUC DETECTAR QUE ES PRDUEIX BULLYING?




Algunes vegades pot ser més dificil de detectar. De totes formes hi ha algunes coses que ens poden indicar els casos de bullying:

marques de cops o arrapinyades sense motiu aparent.

roba espatllada.

objectes danyats o que no apareixen.

mal de cap o panxa sensa causa clara.

llàgrimes o depressió.

renunciar anar a l'escola a anar a jugar amb els amics o amigues.

Empitjorar les notes acadèmiques.

Peticions de doblers sense motius aparents.

martes, 13 de abril de 2010

La televisió


Per mi el millor mitjá de comunicació és la televisió.
T'informa de tot el que succeeix en l'actualitat del
nostre país i les noticies mes importants arreu del mon.
La televisió no domes t'informa de les notícies,sino que
es també un entreteniment per a tota la familia,ja que fan
pel·licules,sèries,etc...

lunes, 12 de abril de 2010

Grècia


A la mostra de cuina d'enguany, en general la gent s'hi ha esforçat perquè la mostra fos vistosa
i competitiva.

Aquest
any hem triat Grècia.
Vàrem fer pitas acompanyades d'un ''chupito''
de iogurt amb mel. També vàrem treballar bastant per fer-ho el millor possible i vàrem tenir tanta ''sort'' que vàrem fer primers.

A mi
personalment no era una cosa que m'estiràs molt, però la vaig fer perquè tocava fer-la.

SILENCI

Necessitam el silenci per a viure, per a respirar,per a pensar...
És bàsic, la gent s'escapa de les ciutats per trobar-se amb el
silenci. Si necessites silenci entra en una biblioteca i disfruta'l.

Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.
Silenci…
És temps de llegir una estoneta.
Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.
Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.
Silenci…
Sóc jo i un llibre.
Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.
Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.
Silenci…
Estimulem la nostra ment.
Silenci…
La nostra imaginació s’estén.
Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.
Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.
Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.
Silenci…
Acceptem paraules generoses.
Silenci…
Els nostres cors s’estoven.
Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.
Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.
Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.
de l’IES Damià Huguet,
que avui les seves portes,
per primer cop, ens obre.
Aquest 26 de març dels dos mil deu,
posem-hi el primer peu!
El Silenci parla sol quan les paraules dels llibres ens miren.


UNIÓ

Gràcies per aquest poema, ja que ens servirà per tornar a començar després d'aquestes vancances tan ''llargues''. També ens servirà per seguir en aquells moments que ho deixaries tot. Una altra vegada gràcies per animar-nos.






Inici del curs.
El dia a dia us apropa.
La vostra guia és l’Antònia.
La connexió és plena de llum.
Veniu decebuts,
Us penseu perdedors,
Arribeu una mica perduts,
Però la unió juga al vostre favor.
La constància i la il·lusió us captiven.
Comenceu a treure’n suc de la vostra vida.
Us mireu al mirall i veieu un reflex esperançador.
Res és fàcil, només cal esperar, pacients, com els pescadors.
Ja hi ha la canya.
I un munt de peixos de colors.
La paciència de companya
Ens anima a la revolució.
Teniu una edat complicada.
A cavall entre l’adolescència i l’adultesa.
A voltes uns, a voltes altres.
Ara és moment d’aprendre, ment estesa.
La preparació és la millor eina,
per a poder sobreviure en aquest món injust,
on els rics i els llestos s’emporten la feina.
I la resta, mà d’obra barata amb un salari just.
Sou el nostre futur.
Sou la nostra esperança.
La natura és plena de fum.
L’esfera us demana.
Confiem en vosaltres.
No llenceu la tovallola.
La lluita no és dels altres.
Sinó vostra, ben vostra.
Gràcies a la Mònica i a en David,
A la Míriam i a en Jaume,
A en Joan i a en Mauricio,
A la Lupe i a la Tere,
A tots vuit,
Quan s’acabi el curs
Deixareu un gran buit.
El vostre grup és una pinya.
El pi és l’Antònia
I cadascun de vosaltres sou els pinyons.
Uns fora de sèrie i uns bons minyons.
Proposeu-vos qualsevol fita,
amb fermesa serà assolida.

Carolina Ibac