Tema per a un poema

La mort.Per a mi la mort no es una cosa que m'asusti,però hem fa
respecte. Dins la nostra vida quotidiana la mort ens mira desde algún
lloc. Sempre pot passar,però el que mai pensam es que pasi. Cada día
mor gent,als carrers,accidents,assesinats,als hospitals,els qui lluiten per
la pau...

Ten-la present,que si et pilla desprevingut u pots pagar
molt car.

Experiencia viscuda

Tot va començar a mitjan primer trimestre, de tant en tant anavem a la bibliotèca a sercar coses per internet. De repent un dia la profesora ens proposa que cadascun fes un blog per comentar poesia, fer entrades variades,etc...

Els temes els triavem entre tots, casi sempre al l'atzar però temes de la vida cuotidiana com pot ser la mort, el racisme,el vent...tots els temes variats. I aquets poemes no s'auríen plasmat a un ''paper'' si no hagues estat per na Carolina Ibac.

Com ja e dit antes eren temes triats un poc a l'atzar, menys alguns, tipus Haití,i per mes informació tenim un apartat al blog de la Carolina,''tu ets la teva estrella'' on i tenim el nostre racó amb els poemes que ens a ecrit durant tot el curs.

La meva relació amb la poesía antes de començar el curs era casi nula. Are ja comens a entendrer-los molt millor i s'emfá mes facil.

Tot arriba,va ser el poema que em va agradar mes o que almenys vaig entendre molt be,un altre pic gràcies a la Carolina.

A estat una gran experiencia per a mi, i en general a tots els i a influit bastant també. La poesía es dificil i com mes la llegeixes mes aprens a escriure almenys a mi ma influit així. Ja estar clar que a cadascun de nosaltres li heurá influit d'una altra manera,aqui vos deix.

Anècdota.

Això va ser fa 3 anys, feiea una cursa amb uns amics, i jo anava el primer destacat, anava molt emocionat tot s'ha de dir. Pedaletjant com podia... fins que pedaletjant pedalejant, vaig decidir mirar endarrere i va ser girar-me i.....

Un cotxo de sa policía local m'avía pegat un cop i em vaig quedar estes damunt el cotxe. No
hem vaig fer mal,per sort. I de repent sent:

-Chaval estas bien?

Els meus amics s'enreien,pero a mi em van fugir les riaies per una bona estona.

Es un poema dedicat a un poble. Ja que parla de
sementers,fanals,etc...típic d'un poble.



Lladrucs de fons,
concert de grills a mitjanit,
campanars repicant alens,
feixugues foscors abracen la son dels sementers,
estels entotsolats enyoren cels blaus,
fanals taquen de claror els carrers,
cafès estibats de veus,
amants desfogats als caps de cantons,
capamuntes caparrudes,
reguerons de fosca pengen dels referits.

Aquest poema podria ser ben bé
una postal de Campanet a mitjanit.

Joan Miquel Chacón






Sementers:Part d'una terra de conreu en que es sembra una planta determinada

Estibats: Apilar,disposar de manera que ocupin el menor lloc possible.

Desfogats:Va desfogar tota la seva ira contra aquells essers innocents.

Reguerons:Sequiola per on passa l'aigua per regarç

Referits:Atribuir a una causa,a un motiu,o a un origen

Refranys

A cada sant el seu ciri.

A cada sant li arriba el seu dia.

A cada pany la seva clau.

A cada bugada es perd un llençol.

A cabells blancs honrats no hi ha panys tancats.

A bona campana, bon batall.

A bon capellà, millor sagristà.
















A bon començament, bon acabament.














A allò que no ha de durar, no t'hi has d'acostumar.











Allò que està fet, pit i amunt.

El vent

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

Temps al temps

Les noves tecnologíes i els nous avanços, ens han fet tornar persones mes egoistes. Antes si el pages necessitava ajuda el veinat l'ajudava... son tantes les coses que hem perdut pel camí.








Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.