lunes, 31 de mayo de 2010

Dites

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'aleg.ria Any de sol,any de estar contents
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat La pluja de l'octubre i el sol de maig fa treure el sembrat.
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats al març fa fred i tambe sol,això fa refredats
El sol de juny estalvia llum Fa tant de sol que no importa obrir el llum.
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat Hivern assolellat,per l'estiu fará vent.
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol Cuant plou i despres fa sol surten els caragols.
Quan surt el sol, surt per a tothom Cuan surt,surt amb força
Qui té sol, que més vol? El qui te sol, ho te tot.
Rojor al vespre, sol a la finestra Si hi ha rojor el vespre,l'endemá fará sol
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura Si fa massa sol,cap a la mar.
Vent de llevant, sol triomfant Vent de llevant,du molt de sol
Na Lupe es deu sentir ben identificada amb aquest poema. Es un poema a mida.





S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.
Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.
No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.
La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.
El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:
[A.. COLL... I... MENT]
Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-
Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.
Carolina Ibac

Tempesta de idees,m'agrada,només
amb aquest trosset ja la
identificat de dalt a abaix. Xerrador des bons. ;)

Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.
Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.
És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.
La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:
Extro___vertit
Di___vertit
Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.
Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.
És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.
El teu torn… també és nostre

En Mauri,bueno escribo este comentario en castellano por ti ''jeje''. Notas musicales,esperanza,perfeccion,locura...perfectamente identificado.


Porto la motxilla a l’esquena.
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.
Cerco la perfecció arreu.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.
I el pago de bon gust,
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.
Les notes musicals
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.
He deixat enrere la infantesa.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.
∞ ∞ ∞
i n f i N I T a
i
e t e r n a
∞ ∞ ∞
Els riscos es cobren conseqüències.
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.
El silenci del meu cor us escolta,
bategant.
Carolina Ibac

Exacte,rere el silenci Mari Tere. Aquest poema t'identifica bastant be crec jo''jeje''.Na Carolina les clava.



Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.
Rere el silenci,
s’amaga dolça
a primera volta.
Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.
És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota
… a …
gota. -
…dolça.
Carolina Ibac

Seguim la llum


Un poema amb molta força i amb moltes ganes de futur. Especialment li desitjo lo millor per a en David i la seva mare.

Cal girar cua.
No seguir endavant,
amb una tortura,
que no deixa de fer-nos mal.
Cal girar cua,
i reprendre la felicitat.
Ja no hi ha més excuses.
És la nostra oportunitat.
Cal girar cua,
i tornar a començar,
amb noves il·lusions,
que es faran realitat.
Cal girar cua.
P
R
O
U
Això ja s’ha acabat!
La llum és estesa,
allà a la “Meseta”.
I el somriure renaixerà,
amb l’estima vertadera
i l’anellada tranquil·litat.
Ben lluny de la fera.
Ben lluny de la bèstia.
Ben lluny dels problemes.
Ben a prop de la pau eterna.
És la nostra revolució.
És el canvi radical,
que ens espera.
És una nova vida
És una nova lluita.
I potser caurem,
però mai dins el forat.
De terra, ens aixecarem
amb força i voluntat.
Tenim l’amor del nostre costat.
Les cadenes ja s’han trencat.
Carolina Ibac

jueves, 20 de mayo de 2010

Experiència viscuda curset Pas de mals rotllos

A mitjans del 2n trimestre, vàrem començar un curset ''Pas dels mals rotllos''.
Dins aquest curset i havia quatre temes, violència, sexualitat, alcohol i alimentació.

Teníem un especialista per a cada tema, en Sergi (sexualitat), en Tomàs (alcohol)
en Guillem(VIOLÈNCIA) i na MªAntònia(alimentació).

Ens varen fer unes 10 hores de taller, més o manco.
El motiu d'aquest curset era que noltros despres havíem d'explicar
aquesta informació als cursos de 2n d'ESO. Per parelles, vàrem triar els temes, per després explicar-los durant una hora a cada un dels 2ns d'ESO de cada institut.

La finalitat de tot això, era per veure si els agradava més rebre aquesta informaicó per alumnat del mateix institut.

Esperem que aquest hagi estat l'efecte produït. Ha estat una molt bona experiència.