Dites

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'aleg.ria Any de sol,any de estar contents
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat La pluja de l'octubre i el sol de maig fa treure el sembrat.
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats al març fa fred i tambe sol,això fa refredats
El sol de juny estalvia llum Fa tant de sol que no importa obrir el llum.
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat Hivern assolellat,per l'estiu fará vent.
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol Cuant plou i despres fa sol surten els caragols.
Quan surt el sol, surt per a tothom Cuan surt,surt amb força
Qui té sol, que més vol? El qui te sol, ho te tot.
Rojor al vespre, sol a la finestra Si hi ha rojor el vespre,l'endemá fará sol
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura Si fa massa sol,cap a la mar.
Vent de llevant, sol triomfant Vent de llevant,du molt de sol

Na Lupe es deu sentir ben identificada amb aquest poema. Es un poema a mida.

S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.
Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.
No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.
La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.
El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:
[A.. COLL... I... MENT]
Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-
Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.
Carolina Ibac

Tempesta de idees,m'agrada,només
amb aquest trosset ja la identificat de dalt a abaix. Xerrador des bons. ;)

Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.
Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.
És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.
La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:
Extro___vertit
Di___vertit
Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.
Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.
És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.
El teu torn… també és nostre

En Mauri,bueno escribo este comentario en castellano por ti ''jeje''. Notas musicales,esperanza,perfeccion,locura...perfectamente identificado.


Porto la motxilla a l’esquena.
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.

Cerco la perfecció arreu.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.

I el pago de bon gust,
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.

Les notes musicals
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.

He deixat enrere la infantesa.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.

∞ ∞ ∞

i n f i N I T a
i
e t e r n a

∞ ∞ ∞

Els riscos es cobren conseqüències.
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.

El silenci del meu cor us escolta,
bategant.

Carolina Ibac

Exacte,rere el silenci Mari Tere. Aquest poema t'identifica bastant be crec jo''jeje''.Na Carolina les clava.



Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.
Rere el silenci,

s’amaga dolça
a primera volta.

Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.

És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota

… a …

gota. -

…dolça.

Carolina Ibac

Seguim la llum

Un poema amb molta força i amb moltes ganes de futur. Especialment li desitjo lo millor per a en David i la seva mare.

Cal girar cua.

No seguir endavant,

amb una tortura,

que no deixa de fer-nos mal.

Cal girar cua,

i reprendre la felicitat.

Ja no hi ha més excuses.

És la nostra oportunitat.

Cal girar cua,

i tornar a començar,

amb noves il·lusions,

que es faran realitat.

Cal girar cua.

P

R

O

U

Això ja s’ha acabat!

La llum és estesa,

allà a la “Meseta”.

I el somriure renaixerà,

amb l’estima vertadera

i l’anellada tranquil·litat.

Ben lluny de la fera.

Ben lluny de la bèstia.

Ben lluny dels problemes.

Ben a prop de la pau eterna.

És la nostra revolució.

És el canvi radical,

que ens espera.

És una nova vida

És una nova lluita.

I potser caurem,

però mai dins el forat.

De terra, ens aixecarem

amb força i voluntat.

Tenim l’amor del nostre costat.

Les cadenes ja s’han trencat.

Carolina Ibac

Experiència viscuda curset Pas de mals rotllos

A mitjans del 2n trimestre, vàrem començar un curset ''Pas dels mals rotllos''.
Dins aquest curset i havia quatre temes, violència, sexualitat, alcohol i alimentació.

Teníem un especialista per a cada tema, en Sergi (sexualitat), en Tomàs (alcohol)
en Guillem(VIOLÈNCIA) i na MªAntònia(alimentació).

Ens varen fer unes 10 hores de taller, més o manco.
El motiu d'aquest curset era que noltros despres havíem d'explicar
aquesta informació als cursos de 2n d'ESO. Per parelles, vàrem triar els temes, per després explicar-los durant una hora a cada un dels 2ns d'ESO de cada institut.

La finalitat de tot això, era per veure si els agradava més rebre aquesta informaicó per alumnat del mateix institut.

Esperem que aquest hagi estat l'efecte produït. Ha estat una molt bona experiència.

Por

El text parla d'un amor oblidat,però,que
vol tornar i ell lluita contra aquesta por
que el te aterrat.

La diferencia és que en un poema,les
paraules van mes lligades i sobretot
rimen casi sempre.





Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...

Estacions

Poesia del jovent, tot jugant amb les estacions i el pas del temps


Jugant i jugant amb la poesia uns alumnes han escrit, col·lectivament, aquests poemes sobre les estacions que ens han enviat i volem compartir amb tots vosaltres. Felicitacions als poetes i a la seva professora. Una excel·lent manera d'endinsar-se en la nostra llengua tot jugant amb la poesia. Gràcies per enviar-nos els poemes i poder-los compartir.

La primavera

És primavera!!!

naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.

Esperem l'Arc de Sant Martí

després de les pluges noves,

És primavera!!!

Arriba la felicitat i la llum,

l'alegria i el nostre sol.

L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.




Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.



L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!


Les il·lustracions dels arbres que van canviant amb els pas de les estacions són de Jessica Doyle.

Conclusiones

Para crear poesía no se necesita estar encerrado en una habitación.
Se puede encontrar la inspiracion en cualquier sitio,todo depende
de la persona.




Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.

Benito Perez Galdós

Benito Perez Galdós:

Galdós es considerado como el escritor más representativo del movimiento. Nació en Las Palmas de Gran Canaria, en 1843. Estudió leyes en Madrid, donde conoció la vida de la Corte. En París, quedó perplejo ante las novelas de Balzac, quien influiría notablemente en su obra. Se declaraba progresista y anticlerical, lo que no supuso un obstáculo para entablar grandes amistades con Menéndez Pelayo y José María de Pereda, de ideologías opuestas. Aunque se definió republicano, poco a poco su radicalismo fue templándose. Incluso Alfonso XIII y él guardaron una mutua simpatía personal. A partir de 1910 comenzó a perder la vista y quedó arruinado por los elevados gastos de su desarreglada vida íntima. Se le solicitó el Premio Nobel, pero lamentablemente media España, junto a la Real Academia, se opusieron a su galardón; en vano resultó el apoyo por los altos dignatarios eclesiásticos. Falleció, ciego, en 1920.

Los Episodios Nacionales

Dada la prolífica obra de Galdós, se comenzará mencionando los Episodios Nacionales, distribuidos en cinco series, con un total de 46 tomos. Representan un marco amplísimo de la historia española contemporánea, entre la Guerra de la Independencia y la Restauración, con cierta trama imaginativa.

En la primera serie (1873-1875), figuran los episodios Trafalgar, Bailén, Zaragoza y Gerona. En casi todos ellos, el protagonista es Gabriel Araceli, joven que vive en los momentos culminantes de la Guerra de la Independencia. De series posteriores son El equipaje del rey José, Los Cien mil hijos de San Luis, Zumalacárregui (de la Primera Guerra Carlista), Prim o La de los tristes destinos (sobre Isabel II). La última serie trataba de hechos vividos por el propio Galdós, pero quedó inacabada y es más descuidada.

Novelas

En su primera época (1867-1878), Galdós escribía comprometidamente contra la intolerancia y la hipocresía. Sus novelas enfrentan a un joven técnico con el ambiente hostil de una pequeña ciudad; lo hace con una intolerancia parecida a la que condena (Doña Perfecta, Gloria, La familia de León Roch), a este grupo, aunque carente de tesis, pertenece su novela favorita, Marianela, idilio trágico entre un ciego y una muchacha ignorante y fea, que decide huir cuando su amado recobra la vista, temerosa de mostrarle su rostro, y muere cuando él se casa con otra mujer.

Más tarde, entre 1881 y 1915, publicó 24 novelas cuyo conjunto constituye una especie de "comedia humana" de la vida cotidiana de Madrid. Mantenían tesis progresistas, pero menos hirientes. Su interés se centraba en la clase media, contemplada con exactitud y melancolía. Entre este conjunto de novelas destacan La de Bringas; Fortunata y Jacinta, su obra más importante; Miau, dramática visión de la burocracia de la época; Torquemada en la hoguera, estudio de la avaricia; Misericordia, con personajes de bajos fondos.

Obras dramáticas

Pérez Galdós inició muy tarde su carrera de autor dramático. Entre sus obras destacan La loca de la casa, La hija de San Quintín, Electra (cuyo estreno causó conmoción social) y El Abuelo, adaptada cinematográficamente por [José Luis Garci]. El teatro galdosiano se caracteriza por su sinceridad e inconformismo, aunque su lenguaje teatral resulta actualmente anticuado.

Realismo europeo y español

Realismo europeo:

El origen del realismo literario europeo hay que buscarlo en la literatura española medieval y la novela picaresca española y, en concreto, en la versión que configuró sobre esa tradición el novelista Miguel de Cervantes. El desmitificador modelo cervantino influyó poderosamente en la literatura europea posterior, pero el descrédito por el que pasó el género narrativo durante el siglo XVIII aplazó su influjo europeo hasta bien entrado el siglo XIX, salvo en el caso de Inglaterra, que en el siglo XVIII comenzó su propio realismo de la mano de Henry Fielding y Tobias Smollett, y del que buena parte de los escritores realistas posteriores son deudores.


Características:

• Procura mostrar en las obras una reproducción fiel y exacta de la realidad.
• Hace un uso minucioso de la descripción, para mostrar perfiles exactos de los temas, personajes, situaciones e incluso lugares; lo cotidiano y no lo exótico es el tema central, exponiendo problemas políticos, humanos y sociales.
• Rechaza el sentimentalismo, muestra al hombre objetivamente pues da toques de una realidad dura.
• El lenguaje utilizado en las obras es coloquial y crítico, ya que expresa el habla común y corriente.
• Así como rechaza lo sentimental, de igual forma lo espiritual, dando como resultados toques individualistas.
• Las obras muestran una relación mediata entre las personas y su entorno económico y social, del cual son exponente; la historia muestra a los personajes como testimonio de una época, una clase social, un oficio, etc.
• Temas relacionados con los problemas de la existencia humana.
• El autor analiza, reproduce y denuncia los males que aquejan a su sociedad.
• Transmitir ideas de la forma más verídica y objetiva posible.
• En pocas palabras el realismo pretende reflejar la verdad tal y como es.

Realismo Español:

s un movimiento literario que forma parte del Realismo, un movimiento cultural que se impulsó en Europa a mediados del siglo XIX al mermar las tendencias del movimiento romántico. Es una corriente procedente de Francia que, hacia 1850, desarrolló gérmenes ya existentes en el Romanticismo, sobre todo el costumbrismo. Las ideas románticas se irían disolviendo poco a poco y se empezaba a reaccionar contra "el arte por el arte"; la mirada de algunos estaba cansada de lo imaginativo y pintoresco, y pretendió observar objetivamente a las personas, sociedad y acciones contemporáneas. Su objetivo era presentar un retrato de la sociedad. El principal precursor fue Honoré de Balzac (1799-1850) que, con obras como La Comedia Humana, impuso en la novela un fin moral y social. Esta finalidad, haciéndose casi exclusiva, muy pronto condujo, en algunos autores, al Naturalismo.

Poetas importantes:

• Juan Valera
• José María de Pereda
• Pedro Antonio de Alarcón
• Benito Pérez Galdós
• Emilia Pardo Bazán
• Luis Coloma
• Leopoldo Alas (Clarín)
• Armando Palacio Valdés
• Vicente Blasco Ibáñ

• 
  

Jo vull...

Jo vull
trobar un bon futur
això mateix m'augur


Jo vull
un bon treball
que no fasi call.

Estacions

Començarem per la tardor. La tardor, juntament amb l'estiu, són les estacions
de l'any que m'agraden més.

La tardor és com una estació morta, té aires
de melangia de l'estiu i aires d'un futur any nou, per això la trobo especial.

L'estiu, l'estiu crec que generalment agrada molt a tothom. És l'etapa per a divertir-se,
anar a la platja, prendre el sol, sortir de festa, etc.

L'hivern també te coses especials com
el nadal, i tota la parafarnàlia que duu.

La primavera, és una estació guapa, els arbres floreixen,
i ja es comença a respirar un aire d'ESTIU.

Imatge graciosa

Aquesta imatge em va agradar perquè vaig trobar
graciós que el moix no fes res per evitar que el ca es posés
el seu cap dins la boca, mentre el petit pareix que se'n riu.

FELICITAT

Per a mi la felicitat es allò que te fa sentir be amb tu
mateix i amb el teu interior. Es dui que es te una
sensació de benestar,d'alegría...

La magia es una cosa irreal, per la cual sempre hi ha una
certa incertesa sobre allò sobrenatural,màgic...
El poema m'agrada molt,perque es un poema amb
molta intensidat i aixi com a tractat un tema complicat
com es la magia.

Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.

Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.

L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.

Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.

És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.

És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.

La vida és màgia.
Carolina Ibac

Bon Jovi

http://www.youtube.com/watch?v=qF3D2oiy6YA





One goes out to man who waits for miracles
This one goes out to the ones in need
This one goes out to the sinner and the cynical
This ain’t about no apology

This one was paved by the hopeless and the hungry
This one was paved by the winds of change
Walking beside the guily and the innocent
How will you raise your hand when they call your name

Yeah, yeah, yeah

We weren’t born to follow
Come on and get up off your knees
When life is a bitter pill to swallow
You gotta hold on to what you believe
Believe that the sun will shine tomorrow
Even saints and sinners bleed?
We weren’t born to follow
You gotta stand up for what you believe
Let me here you say yeah, yeah, yeah, oh yeah

This one’s about anyone who does it differently
This is about the one who curses and spits
This ain’t about livin in a fantasy
This ain’t about givin up or giving in

Yeah, yeah, yeah

We weren’t born to follow
Come on and get up off your knees
When life is a bitter pill to swallow
You gotta hold on to what you believe
Believe that the sun will shine tomorrow
Even saints and sinners bleed?
We weren’t born to follow
You gotta stand up for what you believe
Let me hear you say yeah, yeah, yeah, oh yeah
Let me hear you say yeah, yeah, yeah, oh yeah
Guitar!

We weren’t born to follow
Come on and get up off your knees
When life is a bitter pill to swallow
You gotta hold on to what you believe
Believe that the sun will shine tomorrow
Even saints and sinners bleed?
We weren’t born to follow
You gotta stand up for what you believe
Let me here you say yeah, yeah, yeah, oh yeah
Let me here you say yeah, yeah, yeah, oh yeah
We weren’t born to follow, oh yeah
We weren’t born to follow, oh yeah

Magrada aquest grup,perque magrada el seu estil i el
tipus de música que toquen.

Tema per a un poema

La mort.Per a mi la mort no es una cosa que m'asusti,però hem fa
respecte. Dins la nostra vida quotidiana la mort ens mira desde algún
lloc. Sempre pot passar,però el que mai pensam es que pasi. Cada día
mor gent,als carrers,accidents,assesinats,als hospitals,els qui lluiten per
la pau...

Ten-la present,que si et pilla desprevingut u pots pagar
molt car.