martes, 8 de junio de 2010

Fiesta bajo el mar

Suenan caracolas


flautas de coral.


Tocan lo tambores,


pulpo y calamar.






Baila que te baila


en suave compás


hay una estrellita


que brilla en el mar.






Mueve su ancha enagua


de blanco cancán


y a todos convida


con ella a bailar.






Se fugó del cielo


en noche de San Juan


sin que se enterará


don Sol, su papá.


Una musica estilo salsa, ya que parece una cancion
con ritmo.



Pues, cuando se entere,


¡ya ustedes verán!


que en la madrugada


la vendrá a buscar.

Rosa Leveroni



Gran poema sobre l'amor,te notes tristes, però m'agrada



Quina nit més clara, amor!


Podem fer pesca d'estrelles


que ens deixaran a les mans


lluïssor d'escates verdes.


Quina nit més bella, amor!


Amb perfum de lluna tendra,


navegarem pel perfum


que tindrà regust de menta.


*


He fet volar l'estel,


ben alt, del meu anhel,


i no l'has vist. *


S'encanten uns núvols fins


en el repòs del migdia.


Tremola el vol de coloms


damunt la mar adormida.


Ve de lluny una cançó


que s'atura, enyoradissa.


Sospira suau el vent


besant una vela pia...


És el teu encís tan bell


en aquesta pau marina,


Primavera.... Quin enyor


d'aquell amor que tenia!...


*


Si em prenies un sospir


un altre te'n seguiria;


després vindria el tercer,


després ja em descomptaria...


No vull mai més que el dolor


pugui fer-me companyia.


Si em prenies un sospir


potser ja t'estimaria!...


La fada dels pecupins
(Poema dedicat a n’Antònia Lladonet Riera)

Fada de les illes.

Una ànima salada.

Les engrunes de mar

mullen la seva cara, càlida.



És un somni d’il•lusions trobades

entre les ànimes joves nates

Que guia i motiva, constant.

Que viu i inspira, estimant.



Plena de llum mallorquina.

Plena de tendresa divina.

Omple els cors bategants

Generositat gegant.



A la nit,

una espurna,

de foc intens,

de les llunes,

il•lumina viva

els paratges

-de les viles-

Sense fer més,

que un riure

a cada racó,

a cada petó,

a cada anada,

a cada tornada,

-a trenc d’alba-

a cada matí,

a cada vesprada.

És ella, tot sent

una ànima blanca,

una bella farola

que no és sola.

Si més no, broda

aquell mocador

que començà

una tardor.

I tot just ara,

l’acaba…

amb l’estiu

endavant,

expectant,

de noves…

noves.

Les fades existeixen,

Tu n’ets la prova.

Carolina Ibac

miércoles, 2 de junio de 2010

Amor en la biblioteca



Conten que conten que hi havia una vegada una princesa que vivia en un estant d’una vella biblioteca. Sa casa era un conte de fades, que quasi ningú no llegia, estava entre un diccionari
i un llibre de poesia. Solament alguns xiquets n’acariciaven les pàgines i visitaven de vegades
el seu palau de paraules. Des de la torre més alta, sospirava la princesa. Llàgrimes de tinta negra
lletrejaven la seua tristesa. És que ella estava avorrida de viure la mateixa història que de tant repetirse es sabia de memòria: una bruixa l’encisava per envejar la seua bellesa i el príncep la salvava per a casar-se amb ella. Conten que conten que un dia, just a l’últim estant algú trobà un altre llibre que no havia vist abans. En obrir-lo amb suavitat de les seues fulles groguenques
va eixir un capità pirata que estava en aquesta novel·la. Aguaitada entre les pàgines la princesa el mirava. Ell dibuixà un somriure tan sols per saludar-la. I taral·lejà la cançó que el mar li canta a la lluna i li regalà un collar fet d’algues i d’escuma. Assegut sobre un rengló el pirata, cada nit,
l’esperava en un cantó del capítol catorze. I la princesa muntava una escala de síl·labes
per trobar-se el pirata en l’última represa. Així es quedaven tot plegats fins que traspuntava el sol, escoltant el murmuri tebi del mar, en un caragol. Conten que conten que al maig
els dos se n’anaren un dia i deixaren en els seus llibres moltes pàgines buides. Els personatges del llibre ofesos protestaven “Les princeses dels contes no se’n van amb els pirates”. Però ells ja estaven lluny, molt lluny, en alta mar i escrivien una altra història conjugant el verb estimar.
El pirata i la princesa aferrada al seu braç d’acer naveguen per set mar en un vaixell de paper.

La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.

martes, 1 de junio de 2010

Wombat (marsupial)



Los vombátidos (Vombatidae) son una familia de marsupiales diprotodontos conocidos popularmente como wombats. Son nativos de Australia y tienen la apariencia de un oso musculado, pequeño y de piernas muy cortas. Los wombats se alimentan de hierbas, juncias y raíces y cavan extensas madrigueras con sus dientes delanteros (similares a los de un roedor) y sus poderosas garras. Aunque es un animal principalmente crepuscular y nocturno, los wombats se aventuran también a buscar alimento en días fríos o nublados. No se dejan ver tan fácilmente como otros animales, pero sí suelen dejar rastro visible de su paso.

Los wombats poseen un metabolismo extraordinariamente lento: tardan alrededor de 14 días en completar la digestión, y no suelen moverse con rapidez. En caso necesario, sin embargo, pueden fácilmente sobrepasar a un ser humano en carrera e invocar inmensas reservas de fuerza. La principal defensa del wombat contra un depredador bajo tierra es aplastarlo contra el techo del túnel hasta que el invasor deja de respirar.

El reflejo de la letra

Un poeta que se pone a escribir todo lo que lleva dentro


Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.

Timiditat

Penso que na Mónika heuría de deixar la timidesa a un costat

com ja esta començant a fer.



La deessa del tim
no és més que la timidesa,
el fugir del centre d’atenció,
el veure el món des de la perifèria.
Les vergonyes són senyores
que s’amaguen sota l’estora
atès què guarden amb molt de caliu
tot allò que es mou per dins, ben viu.
Sóc silenciosa i sibil•lina,
enigmàtica i quasi divina,
regalant sons d’ocarina,
a cada mim, a cada vida.
La meva veu s’escolta per dins.
Millora amb el temps,
com els bons vins.
Breu i temorosa,
al començament.
Clara i amb força,
sempre transparent.
I esclata, amb les rialles,
quan són moltes, les passes.
A treure d’alba.
és quan reneixo,
ja innata.
I és quan em mostro,
amb una besada.
I un camí, en el bosc,
et duu cap a mi.
I de nit,
Arribes a les palpentes
i amb mi, ensopegues.
Els meus ulls són les teves mans.
Et guio per poder arribar.
Allà, on t’espero
Allà, on et trobo a faltar.
Tinc reserves.
Totes teves.
Són elles
Qui t’esperen.

La timiditat és només una prova
per a que traspassis les esferes
I facis un màgic descobriment:
-la meva ànima i ment-

lunes, 31 de mayo de 2010

Dites

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Any de sol, any d'aleg.ria Any de sol,any de estar contents
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat La pluja de l'octubre i el sol de maig fa treure el sembrat.
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats al març fa fred i tambe sol,això fa refredats
El sol de juny estalvia llum Fa tant de sol que no importa obrir el llum.
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat Hivern assolellat,per l'estiu fará vent.
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol Cuant plou i despres fa sol surten els caragols.
Quan surt el sol, surt per a tothom Cuan surt,surt amb força
Qui té sol, que més vol? El qui te sol, ho te tot.
Rojor al vespre, sol a la finestra Si hi ha rojor el vespre,l'endemá fará sol
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura Si fa massa sol,cap a la mar.
Vent de llevant, sol triomfant Vent de llevant,du molt de sol
Na Lupe es deu sentir ben identificada amb aquest poema. Es un poema a mida.





S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.
Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.
No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.
La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.
El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:
[A.. COLL... I... MENT]
Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-
Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.
Carolina Ibac

Tempesta de idees,m'agrada,només
amb aquest trosset ja la
identificat de dalt a abaix. Xerrador des bons. ;)

Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.
Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.
És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.
La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:
Extro___vertit
Di___vertit
Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.
Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.
És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.
El teu torn… també és nostre

En Mauri,bueno escribo este comentario en castellano por ti ''jeje''. Notas musicales,esperanza,perfeccion,locura...perfectamente identificado.


Porto la motxilla a l’esquena.
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.
Cerco la perfecció arreu.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.
I el pago de bon gust,
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.
Les notes musicals
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.
He deixat enrere la infantesa.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.
∞ ∞ ∞
i n f i N I T a
i
e t e r n a
∞ ∞ ∞
Els riscos es cobren conseqüències.
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.
El silenci del meu cor us escolta,
bategant.
Carolina Ibac

Exacte,rere el silenci Mari Tere. Aquest poema t'identifica bastant be crec jo''jeje''.Na Carolina les clava.



Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.
Rere el silenci,
s’amaga dolça
a primera volta.
Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.
És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota
… a …
gota. -
…dolça.
Carolina Ibac

Seguim la llum


Un poema amb molta força i amb moltes ganes de futur. Especialment li desitjo lo millor per a en David i la seva mare.

Cal girar cua.
No seguir endavant,
amb una tortura,
que no deixa de fer-nos mal.
Cal girar cua,
i reprendre la felicitat.
Ja no hi ha més excuses.
És la nostra oportunitat.
Cal girar cua,
i tornar a començar,
amb noves il·lusions,
que es faran realitat.
Cal girar cua.
P
R
O
U
Això ja s’ha acabat!
La llum és estesa,
allà a la “Meseta”.
I el somriure renaixerà,
amb l’estima vertadera
i l’anellada tranquil·litat.
Ben lluny de la fera.
Ben lluny de la bèstia.
Ben lluny dels problemes.
Ben a prop de la pau eterna.
És la nostra revolució.
És el canvi radical,
que ens espera.
És una nova vida
És una nova lluita.
I potser caurem,
però mai dins el forat.
De terra, ens aixecarem
amb força i voluntat.
Tenim l’amor del nostre costat.
Les cadenes ja s’han trencat.
Carolina Ibac

jueves, 20 de mayo de 2010

Experiència viscuda curset Pas de mals rotllos

A mitjans del 2n trimestre, vàrem començar un curset ''Pas dels mals rotllos''.
Dins aquest curset i havia quatre temes, violència, sexualitat, alcohol i alimentació.

Teníem un especialista per a cada tema, en Sergi (sexualitat), en Tomàs (alcohol)
en Guillem(VIOLÈNCIA) i na MªAntònia(alimentació).

Ens varen fer unes 10 hores de taller, més o manco.
El motiu d'aquest curset era que noltros despres havíem d'explicar
aquesta informació als cursos de 2n d'ESO. Per parelles, vàrem triar els temes, per després explicar-los durant una hora a cada un dels 2ns d'ESO de cada institut.

La finalitat de tot això, era per veure si els agradava més rebre aquesta informaicó per alumnat del mateix institut.

Esperem que aquest hagi estat l'efecte produït. Ha estat una molt bona experiència.

lunes, 17 de mayo de 2010

Por

El text parla d'un amor oblidat,però,que
vol tornar i ell lluita contra aquesta por
que el te aterrat.

La diferencia és que en un poema,les
paraules van mes lligades i sobretot
rimen casi sempre.





Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...

Estacions

Poesia del jovent, tot jugant amb les estacions i el pas del temps


Jugant i jugant amb la poesia uns alumnes han escrit, col·lectivament, aquests poemes sobre les estacions que ens han enviat i volem compartir amb tots vosaltres. Felicitacions als poetes i a la seva professora. Una excel·lent manera d'endinsar-se en la nostra llengua tot jugant amb la poesia. Gràcies per enviar-nos els poemes i poder-los compartir.


La primavera

És primavera!!!



naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.

Esperem l'Arc de Sant Martí

després de les pluges noves,

És primavera!!!

Arriba la felicitat i la llum,

l'alegria i el nostre sol.







L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.




Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.



L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!


Les il·lustracions dels arbres que van canviant amb els pas de les estacions són de Jessica Doyle.

jueves, 13 de mayo de 2010

Conclusiones

Para crear poesía no se necesita estar encerrado en una habitación.
Se puede encontrar la inspiracion en cualquier sitio,todo depende
de la persona.




Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.

lunes, 10 de mayo de 2010

Benito Perez Galdós

Benito Perez Galdós:

Galdós es considerado como el escritor más representativo del movimiento. Nació en Las Palmas de Gran Canaria, en 1843. Estudió leyes en Madrid, donde conoció la vida de la Corte. En París, quedó perplejo ante las novelas de Balzac, quien influiría notablemente en su obra. Se declaraba progresista y anticlerical, lo que no supuso un obstáculo para entablar grandes amistades con Menéndez Pelayo y José María de Pereda, de ideologías opuestas. Aunque se definió republicano, poco a poco su radicalismo fue templándose. Incluso Alfonso XIII y él guardaron una mutua simpatía personal. A partir de 1910 comenzó a perder la vista y quedó arruinado por los elevados gastos de su desarreglada vida íntima. Se le solicitó el Premio Nobel, pero lamentablemente media España, junto a la Real Academia, se opusieron a su galardón; en vano resultó el apoyo por los altos dignatarios eclesiásticos. Falleció, ciego, en 1920.

Los Episodios Nacionales

Dada la prolífica obra de Galdós, se comenzará mencionando los Episodios Nacionales, distribuidos en cinco series, con un total de 46 tomos. Representan un marco amplísimo de la historia española contemporánea, entre la Guerra de la Independencia y la Restauración, con cierta trama imaginativa.

En la primera serie (1873-1875), figuran los episodios Trafalgar, Bailén, Zaragoza y Gerona. En casi todos ellos, el protagonista es Gabriel Araceli, joven que vive en los momentos culminantes de la Guerra de la Independencia. De series posteriores son El equipaje del rey José, Los Cien mil hijos de San Luis, Zumalacárregui (de la Primera Guerra Carlista), Prim o La de los tristes destinos (sobre Isabel II). La última serie trataba de hechos vividos por el propio Galdós, pero quedó inacabada y es más descuidada.

Novelas

En su primera época (1867-1878), Galdós escribía comprometidamente contra la intolerancia y la hipocresía. Sus novelas enfrentan a un joven técnico con el ambiente hostil de una pequeña ciudad; lo hace con una intolerancia parecida a la que condena (Doña Perfecta, Gloria, La familia de León Roch), a este grupo, aunque carente de tesis, pertenece su novela favorita, Marianela, idilio trágico entre un ciego y una muchacha ignorante y fea, que decide huir cuando su amado recobra la vista, temerosa de mostrarle su rostro, y muere cuando él se casa con otra mujer.

Más tarde, entre 1881 y 1915, publicó 24 novelas cuyo conjunto constituye una especie de "comedia humana" de la vida cotidiana de Madrid. Mantenían tesis progresistas, pero menos hirientes. Su interés se centraba en la clase media, contemplada con exactitud y melancolía. Entre este conjunto de novelas destacan La de Bringas; Fortunata y Jacinta, su obra más importante; Miau, dramática visión de la burocracia de la época; Torquemada en la hoguera, estudio de la avaricia; Misericordia, con personajes de bajos fondos.

Obras dramáticas

Pérez Galdós inició muy tarde su carrera de autor dramático. Entre sus obras destacan La loca de la casa, La hija de San Quintín, Electra (cuyo estreno causó conmoción social) y El Abuelo, adaptada cinematográficamente por [José Luis Garci]. El teatro galdosiano se caracteriza por su sinceridad e inconformismo, aunque su lenguaje teatral resulta actualmente anticuado.

Realismo europeo y español

Realismo europeo:

El origen del realismo literario europeo hay que buscarlo en la literatura española medieval y la novela picaresca española y, en concreto, en la versión que configuró sobre esa tradición el novelista Miguel de Cervantes. El desmitificador modelo cervantino influyó poderosamente en la literatura europea posterior, pero el descrédito por el que pasó el género narrativo durante el siglo XVIII aplazó su influjo europeo hasta bien entrado el siglo XIX, salvo en el caso de Inglaterra, que en el siglo XVIII comenzó su propio realismo de la mano de Henry Fielding y Tobias Smollett, y del que buena parte de los escritores realistas posteriores son deudores.


Características:

  • Procura mostrar en las obras una reproducción fiel y exacta de la realidad.
  • Hace un uso minucioso de la descripción, para mostrar perfiles exactos de los temas, personajes, situaciones e incluso lugares; lo cotidiano y no lo exótico es el tema central, exponiendo problemas políticos, humanos y sociales.
  • Rechaza el sentimentalismo, muestra al hombre objetivamente pues da toques de una realidad dura.
  • El lenguaje utilizado en las obras es coloquial y crítico, ya que expresa el habla común y corriente.
  • Así como rechaza lo sentimental, de igual forma lo espiritual, dando como resultados toques individualistas.
  • Las obras muestran una relación mediata entre las personas y su entorno económico y social, del cual son exponente; la historia muestra a los personajes como testimonio de una época, una clase social, un oficio, etc.
  • Temas relacionados con los problemas de la existencia humana.
  • El autor analiza, reproduce y denuncia los males que aquejan a su sociedad.
  • Transmitir ideas de la forma más verídica y objetiva posible.
  • En pocas palabras el realismo pretende reflejar la verdad tal y como es.


Realismo Español:

s un movimiento literario que forma parte del Realismo, un movimiento cultural que se impulsó en Europa a mediados del siglo XIX al mermar las tendencias del movimiento romántico. Es una corriente procedente de Francia que, hacia 1850, desarrolló gérmenes ya existentes en el Romanticismo, sobre todo el costumbrismo. Las ideas románticas se irían disolviendo poco a poco y se empezaba a reaccionar contra "el arte por el arte"; la mirada de algunos estaba cansada de lo imaginativo y pintoresco, y pretendió observar objetivamente a las personas, sociedad y acciones contemporáneas. Su objetivo era presentar un retrato de la sociedad. El principal precursor fue Honoré de Balzac (1799-1850) que, con obras como La Comedia Humana, impuso en la novela un fin moral y social. Esta finalidad, haciéndose casi exclusiva, muy pronto condujo, en algunos autores, al Naturalismo.

Poetas importantes:




Jo vull...

Jo vull
trobar un bon futur
això mateix m'augur


Jo vull
un bon treball
que no fasi call.





jueves, 6 de mayo de 2010

Estacions


Començarem per la tardor. La tardor, juntament amb l'estiu, són les estacions
de l'any que m'agraden més.

La tardor és com una estació morta, té aires
de melangia de l'estiu i aires d'un futur any nou, per això la trobo especial.

L'estiu, l'estiu crec que generalment agrada molt a tothom. És l'etapa per a divertir-se,
anar a la platja, prendre el sol, sortir de festa, etc.

L'hivern també te coses especials com
el nadal, i tota la parafarnàlia que duu.

La primavera, és una estació guapa, els arbres floreixen,
i ja es comença a respirar un aire d'ESTIU.

miércoles, 5 de mayo de 2010

Imatge graciosa


Aquesta imatge em va agradar perquè vaig trobar
graciós que el moix no fes res per evitar que el ca es posés
el seu cap dins la boca, mentre el petit pareix que se'n riu.

martes, 4 de mayo de 2010

FELICITAT


Per a mi la felicitat es allò que te fa sentir be amb tu
mateix i amb el teu interior. Es dui que es te una
sensació de benestar,d'alegría...

La magia es una cosa irreal, per la cual sempre hi ha una
certa incertesa sobre allò sobrenatural,màgic...
El poema m'agrada molt,perque es un poema amb
molta intensidat i aixi com a tractat un tema complicat
com es la magia.





Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.
Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.
L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.
Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.
És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.
És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.
La vida és màgia.
Carolina Ibac


lunes, 3 de mayo de 2010

Bon Jovi

http://www.youtube.com/watch?v=qF3D2oiy6YA





One goes out to man who waits for miracles
This one goes out to the ones in need
This one goes out to the sinner and the cynical
This ain’t about no apology

This one was paved by the hopeless and the hungry
This one was paved by the winds of change
Walking beside the guily and the innocent
How will you raise your hand when they call your name

Yeah, yeah, yeah

We weren’t born to follow
Come on and get up off your knees
When life is a bitter pill to swallow
You gotta hold on to what you believe
Believe that the sun will shine tomorrow
Even saints and sinners bleed?
We weren’t born to follow
You gotta stand up for what you believe
Let me here you say yeah, yeah, yeah, oh yeah

This one’s about anyone who does it differently
This is about the one who curses and spits
This ain’t about livin in a fantasy
This ain’t about givin up or giving in

Yeah, yeah, yeah

We weren’t born to follow
Come on and get up off your knees
When life is a bitter pill to swallow
You gotta hold on to what you believe
Believe that the sun will shine tomorrow
Even saints and sinners bleed?
We weren’t born to follow
You gotta stand up for what you believe
Let me hear you say yeah, yeah, yeah, oh yeah
Let me hear you say yeah, yeah, yeah, oh yeah
Guitar!

We weren’t born to follow
Come on and get up off your knees
When life is a bitter pill to swallow
You gotta hold on to what you believe
Believe that the sun will shine tomorrow
Even saints and sinners bleed?
We weren’t born to follow
You gotta stand up for what you believe
Let me here you say yeah, yeah, yeah, oh yeah
Let me here you say yeah, yeah, yeah, oh yeah
We weren’t born to follow, oh yeah
We weren’t born to follow, oh yeah

Magrada aquest grup,perque magrada el seu estil i el
tipus de música que toquen.

Tema per a un poema

La mort.Per a mi la mort no es una cosa que m'asusti,però hem fa
respecte. Dins la nostra vida quotidiana la mort ens mira desde algún
lloc. Sempre pot passar,però el que mai pensam es que pasi. Cada día
mor gent,als carrers,accidents,assesinats,als hospitals,els qui lluiten per
la pau...

Ten-la present,que si et pilla desprevingut u pots pagar
molt car.

martes, 27 de abril de 2010

Experiencia viscuda

Tot va començar a mitjan primer trimestre, de tant en tant anavem a la bibliotèca a sercar coses per internet. De repent un dia la profesora ens proposa que cadascun fes un blog per comentar poesia, fer entrades variades,etc...

Els temes els triavem entre tots, casi sempre al l'atzar però temes de la vida cuotidiana com pot ser la mort, el racisme,el vent...tots els temes variats. I aquets poemes no s'auríen plasmat a un ''paper'' si no hagues estat per na Carolina Ibac.

Com ja e dit antes eren temes triats un poc a l'atzar, menys alguns, tipus Haití,i per mes informació tenim un apartat al blog de la Carolina,''tu ets la teva estrella'' on i tenim el nostre racó amb els poemes que ens a ecrit durant tot el curs.

La meva relació amb la poesía antes de començar el curs era casi nula. Are ja comens a entendrer-los molt millor i s'emfá mes facil.

Tot arriba,va ser el poema que em va agradar mes o que almenys vaig entendre molt be,un altre pic gràcies a la Carolina.

A estat una gran experiencia per a mi, i en general a tots els i a influit bastant també. La poesía es dificil i com mes la llegeixes mes aprens a escriure almenys a mi ma influit així. Ja estar clar que a cadascun de nosaltres li heurá influit d'una altra manera,aqui vos deix.

lunes, 26 de abril de 2010

Anècdota.

Això va ser fa 3 anys, feiea una cursa amb uns amics, i jo anava el primer destacat, anava molt emocionat tot s'ha de dir. Pedaletjant com podia... fins que pedaletjant pedalejant, vaig decidir mirar endarrere i va ser girar-me i.....

Un cotxo de sa policía local m'avía pegat un cop i em vaig quedar estes damunt el cotxe. No
hem vaig fer mal,per sort. I de repent sent:

-Chaval estas bien?

Els meus amics s'enreien,pero a mi em van fugir les riaies per una bona estona.
Es un poema dedicat a un poble. Ja que parla de
sementers,fanals,etc...típic d'un poble.



Lladrucs de fons,
concert de grills a mitjanit,
campanars repicant alens,
feixugues foscors abracen la son dels sementers,
estels entotsolats enyoren cels blaus,
fanals taquen de claror els carrers,
cafès estibats de veus,
amants desfogats als caps de cantons,
capamuntes caparrudes,
reguerons de fosca pengen dels referits.

Aquest poema podria ser ben bé
una postal de Campanet a mitjanit.

Joan Miquel Chacón






Sementers:Part d'una terra de conreu en que es sembra una planta determinada

Estibats: Apilar,disposar de manera que ocupin el menor lloc possible.

Desfogats:Va desfogar tota la seva ira contra aquells essers innocents.

Reguerons:Sequiola per on passa l'aigua per regarç

Referits:Atribuir a una causa,a un motiu,o a un origen

lunes, 19 de abril de 2010

Refranys

























































A cada sant el seu ciri.
















A cada sant li arriba el seu dia.












A cada pany la seva clau.


















A cada bugada es perd un llençol.














A cabells blancs honrats no hi ha panys tancats.
























A bona campana, bon batall.






















A bon capellà, millor sagristà.
















A bon començament, bon acabament.














A allò que no ha de durar, no t'hi has d'acostumar.











Allò que està fet, pit i amunt.
















El vent








Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.

Temps al temps

Les noves tecnologíes i els nous avanços, ens han fet tornar persones mes egoistes. Antes si el pages necessitava ajuda el veinat l'ajudava... son tantes les coses que hem perdut pel camí.








Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.

jueves, 15 de abril de 2010

2n

Damunt el cel veig un drac brodat de foc, un drac que guarda una jove en estrany lloc. Sos cabells creixen i creixen per dins l'espai. El drac no la deixa viure, ni ara ni mai. La jove porta un vestit color de nard; sobre la tela, pintades, tres flors de card. A la punta dels cabells llenques de lluna resplendeixen dins la nit una per una. Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un cavall.
Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara. El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas. -Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga. -Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no m'hi envieu, que ella em reclama. El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit;

roses enceses que esclaten talment un crit. Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball. Pels sementers de la fosca corre el cavall.

Sant Jordi

Això es la història d'en Jordi,que mata el drac
per a salvar la princesa. I allá on va matar el
drac es diu que varern creixer roses.







Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.

BULLYNG

QUÈ ÈS LA VIOLÈNCIA?


Quan parlem de volència segurament les primeres paraules que ens venen al cap son “pallissa”, “assassinat” o “guerra”. La violència es un concepte realment molt més ampli.i que té a veure amb la forma en que ens expressem les persones. Les nostres formes de pensar, els sentiments, els medis de comunicació, la cultura, l'estructura de la societat, el nostre entron, la manera en que ens relacionem amb els altres...




VIOLÈNCIA: tot allò que essent evitable, impedeix o obstaculitza el desenvolupament humà. No sols la violència directe ( física, verbal, psicològica), sino també la denomina violència estructural i la violencia cultural, dins l'àmbit de la cultura, leditim i/o promogui tant la violència directe com la violència estructural.




AGRESSIVITAT: Tendència a actuar o respondre de forma violenta. La agressivitat també es considera com un istint molt lligat a la supervivència a través de la educaci´´o s'aconsegueix controlar-la.




AGRESSIÓ: Conducte que pretén causar mal. Pot ser consient o inconsient, directe o indirecte. Es dirigeix a una altre persona amb la finalitat de perjudiciar-la, també es pot dirigir a un mateix (autoagressió), manifestació de odi o no acceptació de la pròpia imatge.




TIPUS DE VIOÈNCIA:


Podem diferenciar-la amb 4 tipus de violència:




VIOLÈNCIA EXPRESSIVA O DIRECTE: resposta i reacció provocada per un sentiment. Una de les causes d'aquesta respposta pot èssser (ràbia, odi, ira, còlera...). L'altre causa pot ser deguda a una situació de frustació, el fet de no poder complir les metes o expectatives que ens fixem pot fer que tinguem una reacció agressiva.




VIOLÈNCIA INSTRUMENTAL: En moltes ocasions la violència es ultilitzada, com a medi o recurs per aconseeguir determinats objectius, per mitjà de la força, a trevés de la nostra comunicació verbal o no verbal (burles, amanaces...) o medis encara més violents com per exemple el terrorisme. La violència es utilitzada de forma premeditada per aconseguir un objectiu.




VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL: La violència s'expressa a través de diferents mitjans ( ideologia,, religió, llengua, art, ciència, lleis, medis de comunicació, educació, etc)




PER QUÈ ACTUEM DE FORMA VIOLENTA?




Durant la nostra vida les coses que ens passen i que vivim tant a la família, a l'escola, al gups de companys o a través dels mitjans de comunicació (televisió, internet, revistes, video-jocs...) influeixen en el nostre desenvolupament com a presones.




La violència també sorgeix per la por a allò que és diferent:

-EL RACISME: despreci cal a les persones d'altres races.

-LA XENOFÒBIA: odi a les persones estrengeres.

-L' HOMOFÒBIA: por irracional cap a les persones homosexuals.

-EL SEXISME (violencia de genere): es creu que un sexe te privilegis damunt l'altre.

-POR A LES PERSONES DISCAPASITADES: per desconeixament y por cap aquelles que erroneament es pensa que “no son normals”.

-POR CAP A LES PERSONES QUE PATEIXEN MALALTIES: com en el cas de les persones amb SIDA, moltes vegades el desconeixament de la gent cap a les malalties provoca por i discriminació.




QUÈ ÉS EL BULLYING O ASSETJAMENT ESCOLAR?




Quan parlem de bullying o assetjament escolar ens referim, tipus de situacions o conductes on un apersona o grup malracta intencionalment a una altre persona o grup a través de agressions constants i prolongades en el temps. Les persones que pateixen assatjament escolarnormalment es troben en una situació d'angoixa constant.




Heu de tenir present que el bullying no és un joc. Moltes vegades quan un grup abuda d'algú es justifica dient “tan sols era una broma” o “no li estàvem fent mal”, les persones que pateixen bullying ho passen malement encara que no ho passen malement encara que no ho diguin. Em d'intentar porar-nos en el lloc de les víctimes del bullying per entendre realment el que significa.




DIFERÈNCIA ENTRE VIOLÈNCIA ESCOLAR Y ASSETJAMENT ESCOLAR:




Existeixen diferents tipus de violència dins l'escola ja sigui dirigida a professors com a alumnes que ocorrin de forma puntual o en ocasions. Les principals diferència d'aquests tipus de situacions violentes amb el bullying, és la indefensió que pateix la víctima, que no troba escapatòria degut al poder que exerceix la persona o grup obusador.




Les caractraristiques principals de l'assatjament escolar son:




la repetició de les accions agressives.

La inteció de fer mal.

Les escasses possibilitats que té la víctima d'escapar de la situcaió de assatjament.

La víctima es sent indefensa degut a l'abús de poder que exerceixen sobre ell o ella

Es tracta d'un conflicte entre dues parts amb interesos contraposats.

Es construeix en el dia a dia les ralacions entre membres d'un centre.

El fet de viure en un entorn que tolera el maltractament, pot suposar greus conseqüències per a tots els implicats.







Tipus de conductes violentes relacionades amb el bullying:




MALTRACTAMENT FÍSIC: cops de puny, cosses, llançar objectes, robatoris, rompre alguna cosa de les pertinences de la víctima.

MALTRACTAMENT VERBAL: Insults, burles, ridiculitzacions... No fa falta contacta físic per der mal a un altre persona.

EXCLUSIÓ/AÏLLAMENT SOCIAL: el fet d'apartar o marginar algú també és violència. Tothom necessita relacionar-se per a poder desenvolupar-se com a persona.

MALTRACTAMENT PSICOLÒGIC: gestos de despreci, la manipulació menysprear als altres... Hi ha fets o conductes més subtils que poden afectar molt al es persones.




QUINES CONCEQÜÈNCIES POT TENIR?




En la majoria dels casos es pot produir greu mal psicològic i emocional tant el les victimes com en els agressors. En molts casos les persones que es veuen implicades o pateixen bullying poden arribar a necessitar ajuda psicològica. Casos més greus s'han arribat a produïr suïcidis o reaccions violentes molt greus.




BULLYING RACISTA/ SEXUAL/ HOMÒFOB...


Les victimes del bullying solen estar en una situació indefensa degut a l'abús de poder d'un altre grup. Les persones que pateixen bullying son aquelles que tenen una personalitat més tímida, que segueixen més les normes del centre i el que els manen els professors, o que tenen una imatge diferent de la resta de les persones de la classe.




COM PUC DETECTAR QUE ES PRDUEIX BULLYING?




Algunes vegades pot ser més dificil de detectar. De totes formes hi ha algunes coses que ens poden indicar els casos de bullying:

marques de cops o arrapinyades sense motiu aparent.

roba espatllada.

objectes danyats o que no apareixen.

mal de cap o panxa sensa causa clara.

llàgrimes o depressió.

renunciar anar a l'escola a anar a jugar amb els amics o amigues.

Empitjorar les notes acadèmiques.

Peticions de doblers sense motius aparents.