Rosa Leveroni

Gran poema sobre l'amor,te notes tristes, però m'agrada

Quina nit més clara, amor!


Podem fer pesca d'estrelles


que ens deixaran a les mans


lluïssor d'escates verdes.


Quina nit més bella, amor!


Amb perfum de lluna tendra,


navegarem pel perfum


que tindrà regust de menta.


*


He fet volar l'estel,


ben alt, del meu anhel,


i no l'has vist. *


S'encanten uns núvols fins


en el repòs del migdia.


Tremola el vol de coloms


damunt la mar adormida.


Ve de lluny una cançó


que s'atura, enyoradissa.


Sospira suau el vent


besant una vela pia...


És el teu encís tan bell


en aquesta pau marina,


Primavera.... Quin enyor


d'aquell amor que tenia!...


*


Si em prenies un sospir


un altre te'n seguiria;


després vindria el tercer,


després ja em descomptaria...


No vull mai més que el dolor


pugui fer-me companyia.


Si em prenies un sospir


potser ja t'estimaria!...