En aquest poema,l'autor duu les paraules al seu
límit poètic,per transmetre l'amor d'una
manera més ''eròtica''.

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca l'ombra corba
incitant
de l'esguard: encara un altre bes
un altre
un altre -quin perfum de magnòlia el seu pit odorant! Joan Salvat-Papasseit






*Quin es el primer vers en què el poeta fa evident el tema del poema?

Com el foc i la brassa,la seda dels seus rulls, com el pecat més dolç.




*Sintetitza en una frase el tema del poema.

Es tracta d'un amor carnal.

.

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.

Avantaguardisme i acadèmia.

Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades. Tot i que va començar com a poeta avantguardista, escrivint cal·ligrames, finalment deriva cap a formes clàssiques.

Temes.

El tractament de l'amor i l'erotisme és un tret distinctiu de la poesia de Salvat-Papasseit. El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.

Amor sense resposta

Amor platònic…

Gens pletòric.

La mala sort de l’atzar.

Les males jugades del cor.

Enamorat de la teva son,

em cega la meva ment.

No és just que t’estimi

com mai he estimat.

I tu em miris indiferent.

Els teus ulls m’obren de bat a bat.

Invisible per a tu, com un cristall,

la meva ànima és lluny, del teu mirall.

Amor no bidireccional,

amor que crec ideal.

No ets tu.

Sóc jo.

Tu ets pura.

La meva existència dura,

sense la teva tendresa.

Eterna deessa.

Sóc ben petit.

Davant la teva bellesa.

Que m’hipnotitza

fins l’infinit.

L’amor em fa la guitza

i jo ploro cada nit,

per fora i per dins.

Com poder acceptar que no m’estimes

més enllà de l’amistat?

Si només vull perdre’m

en els teus llavis,

Si només vull fondre’m

en el teu cos savi.

Vull deixar de perdre el temps.

M’ho repeteix la meva ment, contínuament.

Estimar-te és un camí sense sortida.

Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.

Les percepcions ens juguen males passades.

M’he equivocat en somniar-te.

L’amor ha de ser correspost.

Al món existeixen moltes ànimes bessones.

Algun dia tindré la sort

de trobar-te sobre les ones.

T’esperaré, sirena meva.

La meva estima és tota teva.

Carolina Ibac i Verdaguer

Els óscars!

Els óscars són els premis més importants als quals pot aspirar un actor o una actriu.

Com cada any es prepara tota la parafarnàlia per a la celebració
d'aquesta ''cerimònia''. La catifa vermella, per on pasaran els millors actors
dels últims temps. Aquesta entrega dels óscars ens ha deixat veure grans
actors i directors junts com són: la Sandra Bullock,J eff Bridges, Sarha Jessica
Parker, el famós director de la pel·lícula Avatar James Cameron i tants d'altres.

També,com no, la parella espanyola formada per Penélope Cruz i Javier Bardem que
també es varen deixar veure per la festa.
Ben Siller es va lluir, a l'entrega de l'óscar al millor maquillatge per a Avatar

Ni sang Ni gens

Vaig néixer sol,

amagat sota una col.

No tenia mare ni pare.

Però sí el calor d’un contenidor.

Les meves primeres percepcions

foren un munt de males olors

Podia haver mort.

I no em va donar la gana.

Vaig plorar ben fort.

I vaig tenir sort.

Per allí uns nins passejaven.

Les seves veus em consolaren.

La soledat ja s’evaporava.

La companyia es respirava.

Els seus crits atragueren a altres.

De cop, vaig passar d’estar sol

a estar rodejat per una gentada.

Una sirena sonava

al compàs d’unes llum carabasses.

El món content celebrava

la meva nua arribada.

Uns braços m’acolliren.

Eren àngels amb bates blanques.

Em rentaren, em vestiren.

Ja ni fred ni calor passava.

Al cap dels dies…

em regalaren una família.

Ara ja tenia pare, mare i germà gran.

Amb ells he descobert l’amor.

Amb ells he rigut i he plorat.

Amb ells sempre hem fet pinya.

Entre nosaltres no hi ha mentides.

Només ens estimem sense condicions.

Som fidels i estem allà quan ens necessitem.

Les penes, les compartim, i ens recolzem.

La família no és sang i genètica,

sinó és omplir el buit de soledat d’aquest planeta.

Passi el que passi,

Faci el que faci

La meva família sempre em farà costat.

Família és l’amor ben trobat.

Carolina Ibac