Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren de bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny, del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit.
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
Carolina Ibac i Verdaguer
El cas de l'amor no correspost pot ser sigui el mes doloros de tots.Ja que la persona enamorada o passa fatal ja que a d'amagar els seus sentiments.
ResponderEliminarGracies per fer poesía axí aprenem un poc mes
dia a dia.
Com sempre, fas un bon comentari i bones reflexions, però pensa que aquest comentari ha d'estar damunt del poema, a la pàgina principal i també a la pàgina de na Carolina.
ResponderEliminarNo sé què t'ha passat aquest trimetre, has tirat la tovallola fa temps... Esper que la teva actitud, respecte la feina, canviï i d'aquesta manera puguis aprovar l'àmbit de comunicació a final de curs!
Ray Charles, gràcies per compartir el meu poema al teu bloc. Mai llencis la tovallola, rei (Ray jejeje). Has de lluitar fins que et quedis sense esma o oportunitat. Que mai desaprofitis una oportunitat per culpa teva... és una manera de mantenir la cara ben alta i l'ànima també. Tot és proposar-nos-ho. Et faré un regalet, Ray, si em promets que el següent i darrer trimestre lluitaràs més que mai pel curs (un interès teu). El regalet: un poema per a tu. Això sí, m'hauries d'enviar un e-mail en privat del com penses que ets, com et sents, que creus de la vida i quines coses t'agraden. Què et sembla? Et motiva?
ResponderEliminarUna abraçada plena de coratge!
l'e-mail: cibacv@gmail.com
ResponderEliminarCarolina, estic encantada amb aquesta iniciativa teva! Crec que ell encara no ha llegit aquest comentari, jo tampoc no l'havia vist! A veure com respon en Ray!
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarRei, gràcies per l'email. En quant despullis la teva ànima et faré un poema a la teva mida!!!!!
ResponderEliminar